En petit comité: Petit explorador

La meva obsessió per viatjar vivia un moment gloriós el gèlid més de gener de 2017, quan empaquetava els gruixuts mitjons cap a Itàlia, pensant en tots els possibles destins per el gran estiu que m’esperava… Tant sols tenia un pla, viure. No perdre ni un sol instant capficada en assumptes sense importància.

Milà era el primer de tots els viatges que estaven per venir, seguint-li Mallorca i una escapada al Marroc encara sense data, per aleshores.

Arribava el març i l’estrena de Les regles del joc ens va portar al Marc i a mi fins a Gràcia aquella nit. Les conseqüències de la dura experiència que havia viscut l’any anterior em van empènyer fins l’abisme del cim més alt, convertint les petites coses en records indelebles, elevant a la màxima potencia la felicitat de lo senzill. Tant senzill com la picada d’ull i el somriure que em vas dedicar des de d’alt de l’escenari en sortir a saludar. Un moment que no oblidaré mai i que va donar el tret de sortida a les nostres aventures.

Poc sabia que amb tu, n’hi havia prou amb un “Vens?”.

I així va començar tot.

Vens al Marroc?

Aquell viatge, del que no en pretenia res més que un parell de tes a Jemaa el Fna, va resultar ser la millor escapada de la meva vida. Sona gran, oi? Molt gran. El que vaig viure i sentir és desproporcionat, no té lògica, ho sé.

Tinc un vol per Sri Lanka, vine amb mi!

I allà ens vam plantar, innocents, descobrint un nou continent a bord d’un tuk tuk, amb la motxilla carregada a l’esquena, enfrontant-nos a pors i incerteses, tastant-ho tot, aprenent, coneixent-nos millor que mai a nosaltres mateixos. Bonica experiència Óscar, de les millors.

Oporto!

No em miris així…som-hi! I allà hi vas ser, amb el nom del restaurant on serveixen les millors Francesinhas de la ciutat, a ma. Asseguts a la plaça de la Ribeira pendents de les noticies polítiques de la nostre terra, arreglant el món.

Eivissa Titu?

De nou, aparcàvem la moto a l’aeroport de matinada i et rendies al que et deparessin els dies.

Improvisant davant uns plans arrossegats pel vent, amb aquesta actitud teva que s’adapta al que caigui. Recorrent una Formentera encantada per la temporada baixa… Que bonica és Formentera!

Estaré a Turquia, com ho tens? pillo vols?

I quadrant les dates entre el Vida i el Cruïlla, aquí estem, 5 dies abans… parlant de coses sense sentit, rient, esperant una altre aventura improvisada. Com els d’abans, els qui viatjaven sense conèixer el destí, però que tornaven rics d’experiències, cultura i historia!

Estic segura que valdrà la pena, com tot.


 

Alço la copa amb facilitat, ho sé. Però brindo perquè això mai acabi. Perquè siguis el meu company d’aventures eternament (uuuiiii que fort sona això!), perquè continuem parlant de barbes, de morts invisibles, de trols, de càstings, d’amors, desamors i vicis, o qualsevol cosa que ens passi pel cap!

Som-hi? Som-hi!

IMG_20180310_131923.jpg

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s