Sri Lanka: Kandy, als peus de les Terres Altes.

Avui hi ha alguna cosa diferent a l’ambient, avui al obrir els ulls res és com altres dies… Però que és? Ostres! No sento piular les aus…!
Empenyent suaument els alts porticons de fusta de la nostra habitació, sentim el “crec-crec” de les làmines que folren la terrassa sota els nostres peus descalços, sent aquesta, màgicament, una porta en el temps.

La combinació de les verdes plantes en test, el color de la fusta envellida i les làmpades de cristall bufat amb eslavons forjats, per un moment ens situen el 1815, quan finalment els anglesos conquerien la ciutat sagrada.

p1040532.jpg

mapa kandy

Us poso en situació?

Ahir a la nit, després d’un llarg i dur trajecte amb tuk tuk des de Sigiriya, vam arribar a Kandy.

El nom és guay, oi? Kandy és la segona ciutat més poblada de Sri Lanka amb gairebé 130.000 habitants, i és considerada, la porta d’entrada a Terres Altes, ancorada a les seves faldes, i anellada a un preciós llac artificial. Envoltada de frondoses muntanyes, camps de te i humitat, la tercera gran capital de la història de l’illa presumeix de caràcter propi, creant el binomi perfecte entre la cultura budista i la colonització anglesa.

He arribat a llegir que alguns la consideren la ciutat més bonica del món, això és molt personal, però puc assegurar que, és una de les metròpolis amb més encant de l’antic Ceilan.

La situem al mapa?

mapa kandy
Durant segles, Kandy, donada la seva geografia, situant-se al centre de l’illa i rodejada de muntanyes, va lliurar-se de la invasió i imposició de portuguesos i holandesos, fent d’aquesta ciutat el cor protector del budisme, on habitants de tota l’illa hi buscaven refugi, fins que inevitablement, els anglesos van fer-se amb tot el territori.
Sri Lanka amb els seus 65.610km2 d’extensió, més o menys l’equivalent a dos Catalunyes, atresora vuit patrimonis de la humanitat declarats per la UNESCO, i Kandy n’és un d’ells, afegida a aquesta llista el 1988.
Però què fa de Kandy una ciutat tan especial?
La resposta a “groso modo” és simple: El temple de Sri Dalada Maligawa. O fent-ho fàcil, la dent de Buda. Aquest és el punt principal de totes les mirades que, ha creat tradicions, i que envolta la ciutat d’un clima especial.
Si heu anat seguint les aventures d’aquest viatge, sabreu que, aquesta dent té i ha tingut una gran importància en la història (si no, no sé a que espereu per fer-ho).
Es diu que, quan Buda va ser incinerat a l’Índia, algú va aconseguir, d’entre les cendres, un incisiu del gran mestre. Aquesta dent de gran valor, va ser portada a l’illa amagada entre els cabells de la princesa Hemamala i guardada en bon recau a la ciutat sagrada d’Anuradhapura. Les constants disputes, les guerres, les conquestes i tots els conflictes van fer que viatgés més tard a Polonnaruwa, segrestada pels portuguesos, i fins i tot extreta de l’illa, fins que finalment el 1590, es va traslladar a Kandy amb la determinació de no moure’s mai més.
Aquest reclam ha creat una ciutat amb un caràcter personal, que sumat al llegat colonial, ofereix una versió única de Sri Lanka.
Comencem el dia i us ho explico sobre la marxa, Som-hi!
La primera impressió de l’antiga capital en trepitjar la terrassa del Old Empire és d’una ciutat viva, desperta, diferent  a tot el que hem vist fins ara. Som a la primera planta i sota nostre, en fila, un grapat de parades tradicionals plenes de flors fresques i vistoses, a punt per guarnir els altars dels temples que són just darrere.

OldeEmpireHotel.jpg


Som ben bé al centre neuràlgic de la ciutat, a primera línia del bulliciós espectacle d’anades i vingudes de fidels peregrins arribats d’arreu, turistes curiosos i habitants en moviment.
L’esmorzar no està inclòs en el preu de l’habitació, i encara que a la planta baixa una cafeteria molt “chic” ens tempta, preferim sortir a veure què es cou fora al carrer.

IMG_8485
Tuk tuks aparcats gairebé un a sobre de l’altre, blaus, vermells i verds i gent caminant en totes direccions. Edificis sòlids amb una clara influència colonial i la Guàrdia muntada organitzant el transit a lloms de pura sangs davant de l’hotel més emblemàtic, el Queen’s, on s’allotjar l’actual reina d’Anglaterra durant la seva visita fa 50 anys. “Kumballà després venim a fer el te aquí, vale?”  “fet! “.

queens-hotel-kandy

IMG_8488.JPG
Passem per alt un petit detall, quin és? Jajajaj que no ens saluda ningú (ara que ja ens havíem acostumat…) . Això és la City i aquí la gent va per feina. La diferència amb els poblets rurals és abismal, on hom penjava el que estigués fent, per tal de dedicar-te un somriure i uns moments del seu temps.
Entrem a l’atzar a una cafeteria, al Natural Coffe, concretament. Amb l’esperança de trobar cafè decent, o més aviat, semblant al de casa. Obrim una carta repleta de dolços i varietats de te i cafè. Però com solem fer habitualment, ens deixem aconsellar per la noia que ens atén. Així que en poca estona estem engolint algo semblant a unes “torrijas” i un cafè amb llet, com feia dies que no tastava!

getlstd-property-photo.jpg
Hi ha quelcom no canvia… Mireu la clau del wifi! Sempre, sempre, tot amb una rialla! Ens tenen enamorats!

IMG_8481.JPG
A “toro pasado” veig que aquesta cafeteria és popular a TripAdvisor, amb bons comentaris sobre els cafès i l’atenció, però el que nomenen poc és la clatellada que et peguen a caixa! Que hem trencat?
En fi… Hem de pagar la turistada, no? Si no haver escollit muerte…
Com he comentat, els voltants del temple són a vessar de gent i d’entre tants, algun casament tradicional amb la seva sessió de fotos particular, on els futurs nuvis exhibeixen, no tan sols uns vestits minuciosament elaborats, sinó també d’un rostre de felicitat absoluta.

IMG_8482.JPG

Però vinga! Anem per feina que com sempre ens entretenim amb els detalls, i el dia s’està posant d’un negre intens i això té pinta d’acabar en diluvi universal…
Tan sols hem d’avançar uns metres més per creuar la tanca del temple Sri Dalada, deixant a un costat el gran estany que dóna vida a la ciutat, i així endinsar-nos als seus cuidats jardins. Des de fora, per molt que un vulgui predir de la majestuositat del lloc, mai s’acostarà al que és i desprèn en realitat.

kandy-header

Famílies aplegades, formades per les tres generacions (avis, pares i fills), peregrinen fins aquí . La cultura Cingalesa diu que els habitants de l’illa, almenys un cop a la vida han de visitar el temple de la dent de Buda.

kandy-dalada-maligawa-680x360
Per al que en algun moment s’hagi plantejat la remota idea de veure aquesta dent, dir-li que s’ho tregui del cap, no està exposada. Diuen que l’únic moment en què la relíquia és treta del seu bressol és durant la festivitat de l’Esala Perahera, encara que d’altres asseguren que el cofre que exhibeixen és vuit…
Aquesta celebració, la més representativa de l’illa, i de les més espectaculars d’Àsia té lloc a l’estiu entre els mesos de juliol i agost, depenent de la lluna plena.
Durant deu dies la ciutat aboca excitació. La música, la dansa i l’espectacle prenen els carrers. Elefants portats de diferents punts de l’illa, escollits per les seves dimensions sublims, són guarnits amb lluentes teles cosides a mida i bombetes lluminoses. Una tradició que desfila picant tambors i cremant torxes de temple en temple.

kandy (1)

photo_1045962_4

slide-image-3
Existeixen dues versions de l’Esala que amb el temps s’han fos. La més antiga, l’original, té les seves arrels al s.III a.C, quan els habitants de l’illa demanaven als déus pluja pels conreus i bones collites. Però al s.XIIX durant el regnat de Kirthi Rajasighe, el rei oferir als habitants la possibilitat d’admirar la relíquia i rendir homenatge a Buda, fent-la desfilar a lloms d’animals exòtics.

kandy-main (1)
Un dia us en parlaré amb més calma perquè crec que s’ho mereix, mentrestant tornem al temple, vale?
Per accedir-hi, hem de descalçar-nos primer, i ara que ja tenim certa experiència, deixem les vambes on ho fan els cingalesos, en comptes de pagar les 20 rupies per posar-les a les estanteries dels turistes (aquí a Sri Lanka es paga per tot). Uns metres més enllà el control de seguretat ens separa creant dues cues, homes i dones, i fent-nos passar per uns habitacles amb cortines i arcs detectors de metalls.

IMG_8493.JPGNo m’estranyen les mesures, ja que durant la guerra, el 1998 un camió ple d’explosius, del grup independentista dels Tigres Tamils va atemptar a les portes del temple ocasionant més de 200 morts i danys fins a 5km de distància.
El preu de l’entrada no el tenim gaire clar. Uns quants passen de gratis, altres paguen 1000 rupies i a nosaltres ens en demanen 1500…no entenc res… I per molt que demanem explicacions la cosa és senzilla, si pagues entres, si no, no. Així que sense alternativa ajuntem les 3000 rupies.
Tot i ser el temple més venerat de Sri Lanka, no trobem que hi hagi gran afluència de “guiruflus”, com l’Òscar diu. Estem a la cua i som els únics occidentals, “són tots dins ja? És que anem tard a tot arreu?”
Com si es tractés d’un castell, un fos d’aigua, encercla el recinte, algo nou fins ara.
L’explosió de color sobre parets i sostre, recreant la història, omple fins a l’últim centímetre del passadís que va a parar al pati del santuari, on músics tradicionals expressen la seva adulació a Buda a cops de tambor i ritmes ancestrals.

kandy-mainIMG_8494
El temps ha decidit aturar-se, o fins i tot recular. Intento retenir cada detall sobre la fusta treballada alhora que inhalo l’encens que ho omple tot.

wooden-art-tooth-temple-kantemple-of-the-tooth-sri

DSC02177-1-1024x683
A ambdós costats, enfilant-se a la segona planta, unes amples escales dirigeixen a la multitud. Ells amb les mans ocupades, portant ofrenes, reciten en veu baixa oracions. Avancem, creuant-nos alguna mirada, sense poder entendre ni un mot… Tant desconcertant com atraient…

IMG_8497
Em miro a l’Òscar, bocabadat, davant l’escena… no és per menys. Pells fosques, vestits blancs, petits i grans, agenollats i asseguts davant l’altar sagrat, ple de pètals vistosos, presidit per monjos budistes. Submergits en els seus pensaments de veneració, aliens a la presència de ningú mes, cadascú en el seu lloc, ells, Buda i ningú més.

2016.06.09-Kandy-Templo-0060maxresdefault
No sé si mai he parlat d’energia, i potser algú em tractarà de tarada, però aquí, aquest punt exacte, vibra.
Val la pena perdre’s sense pressa, i així ho fem, de sala en sala, fins a arribar a una on les pintures i els textos, representen la història concreta de la dent… Ens pot semblar fins i tot surrealista el valor que va tenir i té aquest incisiu, que es va disputar des d’antany, per tal de governar l’illa.

IMG_8501

sri-lanka-kandy-buddha-temple-sri-dalada-maligawa-temple-of-the-tooth-6

IMG_8503

IMG_8502
Com era d’esperar, en sortir ens enganxa la tempesta que amenaçava des de primera hora, però que hi farem? Aquestes muntanyes tan verdes no creixen per què sí!
A les onze hem quedat amb en Pushpa de nou, ve des de Dambulla per donar-nos un cop de mà. És ben sabut que Sri Lanka és terra de pedres precioses, i des de Barcelona tenim algun encàrrec. Abans d’emprendre el viatge, tenia la certesa que, era a Galle on havíem d’aturar-nos. El lloc per excel·lència anunciat a tots els blocs de viatges, guies, revistes i qualsevol ressenya de premsa, però no. El nostre nou amic ens va posar en avís que al sud trobaríem els preus multiplicats. Diguem que, el poblet de la costa sud, s’ha creat una bona fama de la que se s’han aprofitat, i aquí a Kandy és on solen comprar els habitants de l’illa, sense pagar l’abús turístic. Doncs som-hi!
Com que el seu autobús va amb força retard, animo a l’Oscar a prendre aquell te pendent al Queen’s.
La fotografia de la façana parla per si sola oi?

slider3.jpg

Aquest edifici, no sempre ha sigut un hotel, al llarg dels seus 160 anys de vida, ha servit com a mansió pels governadors des del 1841, més tard, el Quartell del regiment de fusellers de Ceilan, i finalment hotel, gestionat per diverses mans fins a arribar al nom que en té ara. Diguem que el Queen’s és part de la història de Kandy, i més, rere la visita de la reina Isabel d’Anglaterra. A nosaltres ens pot semblar una tontería la visita d’un membre reial, a ells no els hi va semblar, i per mostra un botó, us deixo unes imatges trobades a Youtube, i opineu vosaltres mateixos del ressò d’aquesta visita.

A parer meu, de visita obligada. Per què? Fàcil. Ens agradin més o menys les invasions i colonitzacions, els britànics van ser part de les cròniques d’aquesta illa i el llegat deixat aquí ha fet arrels. El cultiu de te que van imposar, s’ha convertit en un producte de referència, important-se a arreu i denominat com “el millor te del món”. Des del meu punt de vista, asseure’s al lobby del Queen’s a fer-ne una tassa, és una gran experiència pels sentits, quan a l’entrar, les ocres parets t’engoleixen a un altra època deixa’n-te caure sobre les butaques de fusta massissa tapiçades.

queens.jpg
Si del sabor no en puc opinar gaire perquè no en sóc gens entesa, opinaré de les taquicàrdies que m’han perseguit durant una bona estona. Més d’una tassa, pot ser letal, no per mi sinó per l’Òscar qui normalment suporta els meus alts nivells de cafeïna, pobret. Així que l’arribada d’en Pushpa és perfecta per servir-li a ell el que en queda a la tetera de ceràmica blanca.
Fa un mes vaig ser de ruta a Itàlia. En el trajecte vam passar per la bella Venècia i vam tenir el caprici d’un cafè a la plaça Sant Marc al vespre, amb el teló de fons d’uns músics vestits de gala, al més pur estil “Titànic“. A què ve això ara? Mentre fem sorbets al te, no faig més que recordar-me del compte d’aquell cafè italià, aquells 28 euros per dos tassetes! Però no! Tot i ser aquest un lloc amb un cert prestigi, de renombrada reputació, a la nostra sorpresa el preu no ha superat les 500 rupies. Motiu de més per afegir aquesta aturada en l’organització de qualsevol visita a la ciutat, i més, sent tan probable que en algun moment del dia us enganxi la pluja.

bmd

Detallets curiosos a les portes dels banys del Queens.

Seguim!?
Posant-nos en marxa de nou, amb en Pushpa de copilot, abaixem els tendals per impedir que ens entri aigua al tuk tuk.
L’Òscar, ja amb destresa, s’escola entre els vehicles que circulen a cop de clàxon i les corredisses dels vianants que saturen el centre de la ciutat.
Baixem pel carrer de l’hospital, igual que la tromba d’aigua que és engolida pels forats del clavegueram. Tot d’una viatjo, mentalment, a la meva plaça, al meu racó particular…al caos de Jemaa el Fna. Recordo tot aquell moviment, tota aquella agitació, i mirant en fora m’adono que al món hi tenim un ampli ventall de contrastos que tenint quelcom en comú, són ben dispars, m’encanta!

z_p06-strategic-01-u
“Next right!” diu en Pushpa, fent-me tornar a Kandy…i…3, 2, 1….“Òscar para!!” M’acabo d’adonar que la butxaca lateral de la motxilla, que porto sobre els genolls, és oberta, i que l’estoig on hi guardo els papers del tuk tuk, la gopro i els calés no hi és. “Ara vinc!!” i d’un cop, enretiro la coberta del tuk tuk i salto a l’asfalt deixant anar un “M’ha caigut la cartera!”
Corrent carrer amunt, amb els ulls clavats a terra, esquivant vehicles, bicicletes i persones, invoco a tots els deus haguts i per haver-hi, alhora que la veueta sarcàstica recita el sermó de rigor…“ja trigaves a perdre algo, era qüestió de temps, empanada!”.
Inconscientment, en un atac d’ironia m’ha vingut al cap l’espot publicitari “d’Aigua de Ceilan”, i sense tenir temps per riure he viscut l’escena més penosa del viatge, saltant entre bassals a peus del mercat, on els tenders em miren amb misericòrdia sense entendre la meva cara desencaixada.
Amb els cabells xops regalimant per la cara, agafo aire. Frustrada i emprenyada abandono l’absurda recerca que m’ha portat de nou fins al Queen’s sense èxit.

DSC_8509-1
“Tranquil·la, que hi farem…” “Em diu l’Òscar amb cara inexpressiva, mossegant-se la llengua (amb raó).
Anegats queden els plans d’arribar avui a Nuwara Elia, em sembla…
Sort en tenim d’en Pushpa qui s’encarrega de redactar la denuncia a la comissaria, a la que policies uniformats sembla que sincerament els hi saps greu el que ens ha passat, contactant inclús, amb Alma Tours (l’agència que ens renta el tuk tuk) per sol·licitar una còpia dels documents.

Hem perdut mig dia rere aquest assumpte, i per rematar-ho la pluja no remet. S’ha fet tard per empinar-nos cap a les muntanyes i ens aconsellen que no conduïm de nit i amb la carretera molla. Per sort, avui, al nostre hotel hi ha lliure una habitació amb bany privat, algo que ens reconforta, en recordar la tètrica experiència de la nit anterior.
Amb el cap baix durant la resta del dia, em prometo posar ordre, ordre a la motxilla, a la cartera, al meu cap i a la meva vida en general. Quan acabi el viatge he d’estar al nivell de la gent normal, vale?
Sent ja tard, però sense haver dinat, anem a parar a un lloc que mai falla i no entén d’horaris, Pizza Hut. I és que a pesar del disgust, l’estómac de l’Òscar no perdona. Aprofitem aquesta petita treva pel paladar, i ens consentim amb una mica de salsa barbacoa i ingredients occidentals, mentre al fil musical hi sonen els Top Hits internacionals.

Després del apat, arriba l’hora d’acomiadar-nos d’en Pushpa. Ell ha de tornar a prendre l’autobús cap a casa. En dir-li adéu, ens despedim d’algú que, rarament tornarem a veure, encara que tinc l’esperança de coincidir-hi de nou quan vagi a descobrir el sud de l’Índia. Ell, desinteressadament, d’ençà que els nostres camins es van creuar, ha volgut assegurar-se en tot moment que estiguem bé, ens ha obert les portes de casa seva i ens ha mostrat clarament de quina pasta són fets els habitants de l’illa. D’alguna manera, ell ha sigut el meu Serendib particular, ell va aparèixer sense esperar-ho i ha resultat ser especial. Una mirada clara i neta que no amaga més que bones intencions. Una manera de ser que, hem de reconèixer, al principi ens va sobtar amb tanta hospitalitat, però que hem acabat entenent. Tant de bo, el món fos una mica més Cingalès. jajajaj ho he dit amb veu alta?
Sé, perquè ho sé, que la ciutat de Kandy no és tan sols el temple de la dent de Buda, que amaga molts més tresors que, en aquesta ocasió no podrem albirar. Avui ens quedem amb la principal atracció, i amb una pluja que no ha cessat fins al capvespre, quan  hem sortit a caminar pels carrers ja foscos i solitaris on només algun gos famolenc deambula sense rumb fixe.

Avui diem bona nit a Sri Lanka de nou des de l’Old Empire, amb les converses absurdes que tant m’agraden a peus de llit (no hi ha res millor que tenir un gran company de viatge que oblidi de pressa els moments difícils), i desitjant endinsar-nos a les latituds de les Terres Altes demà al matí.

bdr
Bona nit Sri Lanka!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s