Tastant la costa est de Sri Lanka: Nilaveli, Pigeon Island i Trincomalee.

Suposo que arribar a Nilaveli era una petita treva pel camí. El mar té alguna cosa que ens atrapa, i encara sabent que desviar-nos fins a la costa est suposava moltes hores al volant i conseqüentment gastar l’apreciat temps, ni un ni l’altre vam dir ni “mu” en traçar la ruta des de Barcelona.
Això és el que té haver crescut prop del mar, es crea una necessitat. Parlo per mi quan dic que seria incapaç de viure lluny de la costa, que em poso nerviosa i necessito fugir-hi quan em pesa la rutina, i és allà, fixant la mirada a l’horitzó, despentinada pel vent i amb els peus enfonsat a la sorra on trobo, sense voler, resposta als meus dubtes.


El dia abans ens instal·làvem al hostel Nilaveli Beach Rooms  ja a fosques totalment, i rematàvem la nit amb un parell de Lions al porxo mentre planejàvem la sortida de l’endemà amb l’amfitrió del lloc.
Conduir durant hores a una velocitat ridícula vigilant que cap elefant se’ns creués pel camí, tot i no sentir-ho en aquell moment, va ser esgotador. Però havia de valdre la pena. A Nilaveli hi buscàvem quelcom mai havíem vist. Taurons i tortugues!

109892250

Hostel Nilaveli Beach Rooms

Nilaveli
Nilaveli
 queda a uns disset quilòmetres al nord de la més coneguda ciutat de Trincomalee. Una petita població que gaudeix d’unes llargues platges de fina sorra plena de caus que serveixen de refugi als espavilats crancs ermitans, amb altes palmeres, i un ambient relaxat típic d’un poble pesquer, amb un reclam de fons en forma de parc natural.
Va ser aquesta zona de Sri Lanka la que va patir més agressivament els efectes del tsunami de 2004 que va cobrar-se tantes vides; encara ara en veiem els seus efectes als carrers o inclús ens ho recorden els cartells que senyalitzen com cal actuar en cas d’evacuació. La província de Trincomalee, gaudeixen d’una diversitat cultural molt gran, són quatre les religions que hi conviuen, la budista, hindú, musulmana i catòlica, cosa que no els hi va beneficiar gens durant els conflictes amb els Tigres Tamils que eren instal·lats a les rodalies. Aquesta zona de l’illa va haver d’afrontar dos desastres alhora. Així i tot, avui ens creuem amb una gent no tan sols somrient i afable, sinó predisposada i oberta al món. Amb arrels inamovibles i on el turisme que recentment ha arribat a aquesta cara de l’illa, és perfectament adaptat al dia a dia de tothom, inclús als ramats de vaques que travessen l’avinguda principal, per dir-li d’alguna manera, per pasturar a peus de platja.

Cow-Beach

Platges de Nilaveli

bty

Paradeta de peix assecat al carrer principal.

Pigeon Island
Trobar informació decent sobre aquesta petita illa a poc més d’un quilòmetre de distància de la costa de Sri Lanka, encara que ben mirat poc se n’ha de saber, no va ser fàcil.
Tan sols en sabíem que posar-hi els peus, com en la majoria de coses a Sri Lanka, tenia un preu, però un preu variable depenent de qui t’hi portés. Existia una taxa d’entrada, la qual mai vam saber quina era.
Nosaltres vam acordar amb el hostel la visita, cinc mil rupies per cap amb el lloguer de l’equip de snorquel. Pel meu gust un abús, però rumiant una mica, trobo uns quants motius per fer-ho. I és que, aquesta petita illa no cobreix més 470 hectàrees de terra i té una diversitat de fauna i flora marina digna de protegir de turistes ignorants que amb unes aletes als peus podrien carregar-se la barrera de corall en un matí. Aleshores, tenint en compte, que tot i cobrar una senyora entrada allò estava a rebentar, una mica així com Lloret de Mar el mes d’agost, no em vull imaginar com seria si es pogués accedir-hi per la voluntat que se li pugui pagar a un pescador. Per tant, encara que la pasta tan sols hagi servit per fer una miqueta de filtre, ja la considero amortitzada.

Sin título12

Camí a la reserva natural

Sin título10

Platja de Pigeon Island

 

bty

Fauna marina que trobem a Pigeon Island

Sin título11

Platja encara bastant buida de gent

Després d’estar a Maldives, recordem Pigeon Island amb molt amor, però a ser sincers, no li arriba ni a la sola de les sabates. Ho recordem amb carinyo perquè hi vam viure el que jo en dic, unes de les “primeres vegades”.

Sortint de la platja on són la majoria de persones espantant peixos de colors, endinsant-nos una miqueta, vam poder veure per primera vegada taurons. Sense ser gaire grans, però el suficient per a anomenar-los així.

Potser, si ja heu nadat altres vegades amb taurons, no serà aquest el lloc dels vostres somnis i no descobrireu res de nou, però per nosaltres va ser un dels millors records de viatge, com dic, per la sensació i eufòria que suposava ser la primera vegada que ens veiem cara a cara, sols i sense guia, amb aquests animalets, que si més no, ens van marcar la infància amb la saga “Tiburón”.

bona

M’encanta aquesta foto!

Ens vam sentir nens de nou, i parlo en nom dels dos sense que l’Oscar em doni el seu permís, quan ens llançàvem a l’aigua a la recerca de quelcom que ens sorprengués, girant el cap a dreta i esquerra, movent les aletes sense rumb fix, mirant cada roca, perseguint sèpies i peixets grocs, negres, blaus, vermells i verds, esperant l’instant en què aparegués un dels grans reclams, els esquals o les divertides tortugues.
Nedant amb el coral a tocar de panxa, amb cura de no tocar-lo, sota l’aigua vaig sentir el crit sord de l’Oscar avisant-me que veia un tauró en línia recta. Amb el cor a la gola ens afanyàvem a seguir-lo entre la tèrbola aigua remoguda per la pluja, quan passat un moment ens adonarem que no en seguíem a un sinó a dos. Crec que se’ns va encendre la bombeta alhora quan ens vam aturar i vam rememorar alguna escena de l’aterridora pel·lícula. Perquè els seguim d’aquesta manera? Ens estàvem ficant en terreny estreny, amb molt poc espai per maniobrar en cas d’haver de córrer, i la veritat, encara que érem conscients que eren inofensius, no deixen de ser taurons i és que en sé molt poc d’etologia d’esquals i si els hi agrada gaire que els mirin com mengen, així que fent ús del poc seny que a vegades tenim, vam preferir quedar-nos amb aquelles imatges a la retina i recular. 

Unes imatges, que sempre seran a la nostra memòria, i que per moltes Maldives que arribin, sempre faran que Pigeon Island tingui un lloc d’honor al nostre cor.

vlcsnap-2017-09-18-23h26m44s422

Perseguint taurons.

Sin título13

Peixets de colors

Una cosa molt important, i no em sentiria bé si no ho digués és:

Per favor, respecteu el corall. Per als que no en coneixeu el motiu us en faig cinc cèntims.
Com tot a la natura, és un cercle, el corall, com ho serien els boscos a la terra, són els pulmons del mar, aquestes barreres s’encarreguen de remoure i reciclar el diòxid de carboni, són l’hàbitat d’innumerables animals marins, on creixen i es reprodueixen servint també d’aliment a altres de més grans que formen cadenes alimenticies. S’encarreguen de frenar els efectes de les tempestes i onatges evitant l’erosió de les costes, les que són importants llocs de nidació de tortugues i aus.
Els experts estimen que, de seguir actuant el món com ho fa ara, al coral li queden cent anys, una barbaritat oi? Òbviament no tan sols es tracta de no clavar-hi les aletes, però senyors tot suma. Passa, gaudeix-ho, meravella’t i quan acabis, que el teu pas no hi deixi rastre. Gràcies!
bdr

Quatre consells, vale?

Porteu aigua, a la l’illa no hi ha ni un chiringuito per comprar ni prendre res.

Portar un calçat tipo escarpí us facilitarà molt caminar. Les platges són de corall.

Si teniu l’opció, porteu el vostre equip de snorkel. El material que us deixen està molt trinxat.

Al arribar a l’illa teniu dues platges, una per cada banda i extremadament massificades. Aventureu-vos a endinssar-vos entre la vegetació, encara que no hi ha camins marcats arribareu a raconets molt chulos.

Si teniu l’oportunitat, aneu-hi a la tarda o ben d’hora al matí, trobareu menys gent.

Amb compte amb les corrents, hi ha zones un cop t’endinses que tenen força.

No sé si cal recordar-ho, però imprescindible el protector solar.

Si teniu l’opció aneu amb un instructor, el podeu contractar allà mateix al taulell d’informació que hi ha només arribar. Saben perfectament on paren els animalets i entenen les corrents. Nosaltres no ho vam fer, però vam conèixer gent que si ho va fer i van veure tortugues que nosaltres no vam veure.

I poca cosa més, a gaudir-ho!

 

Trincomalee

Amb un bonic sol de migdia i satisfets recordant l’escena esperàvem al nostre capità al punt acordat de la platja que ens retornaria a Nilaveli.
Havíem decidit fer una nit més a la zona per conèixer Trincomalee i encarar, ara ja si, al tukito cap al sud l’endemà al matí.
Ens començàvem a acostumar a la poca varietat dels dinars, noodles o frich rice, i amb un plat de cada i una ampolla de Coca-Cola de 2 litres, asseguts a algo semblant a un restaurant, veiem passar nens, avis i vaques.

Posant els impermeables a la motxilla gràcies a uns descarats i gruixuts núvols negres premonitoris d’una gran troba d’aigua, recolàvem els 17 km de carretera fins a Trinco, una mitja horeta.

Sin título13

Ciutat de Trincomalee

Amb poques hores de llum per davant, vam prioritzar veure el temple hinduista de Koneswaram Kovil, situat sobre un penya segat a l’extrem nord de la ciutat. Dins una ciutadella emmurallada i presidida per canons.

 

Amb el tuk tuk vam poder pujar fins dalt, aparcant a una zona habilitada.
Centenars de fidels caminaven descalços carrer amunt quan ens van avisar que devíem descalçar-nos, i les dones, cubrir-nos les cames i espatlla. I com no, jo ho habia oblidat de nou. Ho vam solucionar ràpid, envolicant-me amb el cangur de l’Oscar, a modo cutre pero efectiu, no es van veure els genolls.

IMG_8303

Les sabates o bé les has de deixar a les estanteries que hi ha fora els temples, on generalment et cobren unes 20 rupies o portar-les amagades dins la motxilla, no està permès dur-les a les mans.

Ens vam sumar a aquella gent avançant sota la pluja, sentint l’asfalt humit a la planta dels peus. I el que diem…descobrir coses per primera vegada és increïble…els voltants del recinte eren plens de cérvols en llibertat, algo que de primeres no vam entendre, cérvols aquí perquè? Cérvols pastant a escassos metres de la gent, aliens al aldarull…i és que el cérvol té un significat especial per als hindús.

buena.jpg

Cérvols al voltant del temple.

Caminant una lleugera pujada travessem una zona plena de botiguetes de souvenirs, i aquí el consell de Trinco, compreu aquí els records del viatge. Crec que va ser el punt on vam trobar els millors preus. Els mateixos elefantets al sud hi tripliquen el preu. No ho dubteu!

En arribar dalt de tot del penya segat una immensa estàtua de Shiva acompanyada per vaquetes ens donà la benvinguda, i aquí, encara que el dia era ben fosc i trist, tot es va omplir de color. No sóc gens religiosa, però què voleu que us digui, prefereixo veure escultures de colors llampants a un Crist crucificat patint, com recordo a una església de la població de Valladolid durant el viatge a Mèxic, crec que em feia mal a mi i tot! Allò em va marcar de per vida…

IMG_8298

Imponent estatua de Shiva a Koneswaram Kovil.

IMG_8299

Inmediacions del temple

Arribem a Koneswaram Kovil, un temple construït i reconstruït, després que els simpàtics portuguesos l’enderroquessin cap allà l’any 1622, a vessar d’imatges. I encara que m’encantaria poder explicar moltes coses sobre aquest temple, ús avorriria fent un copia/pega de la Wikipedia, així que qui sigui un friki d’aquestes coses ja sap!

 

IMG_8301

Koneswaram Kovil.

bdr

Façana temple.

Entrar en un temple hindú ve a ser així com estar dins una peli d’animació, espectacular. Vam poder veure com els fidels acostaven les seves ofrenes, moltes d’elles serveixen per sostenir la població.

A l’exterior s’hi apilaven centenars de closques de coco simbolitzant cada un dels desitjos que els creients desitjaven i que amb una fe cega havien portat fins allà. Al costat, un arbust carregat de caixetes de fusta tipus gàbies, moltes amb pinzellades de colors i retalls de roba blanca. Les dones a les quals els vam preguntar el significat ens van explicar que simbolitzaven el desig d’algunes per ser mares, demanant l’oportunitat de concebre.

IMG_20170824_181146.jpg

Ofrenes dels fidels.

 

IMG_8307

Esperança per concebre un fill.

Amb la nit caient al damunt, ens aturàvem uns minuts a contemplar l’Índic des de l’alçada de la muntanya, arrepenjats a una barana com no, de tons vius, amb el vent de cara, al costat d’altres persones de llengües i cultures diferents. Però si, també fascinats per l’intensitat d’aquell blau…

 

IMG_8292

Vistes a l’Índic.

Un dia més explorant el món, un dia més encisada, un dia més complint somnis…

Bona nit Nilaveli! Bona nit Sri Lanka!

I com sempre aquí us deixo el video del dia!

Dale al play! 

 

 

 

 

 

 

 

 

2 comentarios en “Tastant la costa est de Sri Lanka: Nilaveli, Pigeon Island i Trincomalee.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s