Havia de ser a Serendib!

 

Que faries tu amb dos mesos i mig de vacances?

Jo ho vaig tenir clar, viatjar!

Després de algunes setmanes de blog en blog, i saturant l’ordinador de la feina amb Google Maps, em vaig aturar i vaig dir…”Adjudicao, Vietnam!

Que si, que ho tenia claríssim i fins i tot ho començava a comentar als més propers.

Però...que tenia Vietnam per ser l’escollit? Doncs res en particular i tot en general. Era un destí d’aquells que un dia em van entrar per la vista i sense tenir res especial escalava posicions a la llista de pendents per visitar. Però en el fons, molt en el fons em faltava algo. Un motiu, un algo especial, com per exemple Veneçuela que em té el cor robat des de la primera vegada que vaig omplir la maleta per volar a l’altra banda de l’Atlàntic i aquella parella extremenya m’ho van descriure com el paradís del busseig al archipelag dels Roques o, on és el salt d’aigua més alt del planeta al parc natural de Canaima, per dir algun dels motius. A Vietnam li faltava això, robar-me el cor.

Que, perquè no vaig escollir Veneçuela? Perquè no era el moment. Disposava de tres setmanes, ja que hi havia de combinar dos viatges, un amb la petita Simba i l’altre pel meu compte. El dia que posi els peus a aquest país no serà per passar-hi dues setmanes a corre-cuita amb vols interns per no fer tard, el dia que visiti Veneçuela serà per disfrutar-la de dalt a baix sense pressa, aturant-me en tantes postes de sol em vinguin de gust, gaudint cada moment que s’haurà fet esperar…

Aleshores, sent com jo sóc, perquè una al cap de trenta-cinc anys es coneix ja una mica, només era qüestió de temps que el destí variés. I no va trigar gaire.

Sri Lanka! Aquell tros de terra que s’obliden d’imprimir en molts mapes però que és un país. La llàgrima de l’Índia.

Sri Lanka, per què? Perquè si no, no seria jo… Perquè tinc aquesta mala manera de viure la vida com en un musical.

Sabeu com la van anomenar els primers àrabs que van arribar-hi? Serendib. Sabeu que vol dir? Descobrir per casualitat algo bonic. Si, com Serendipia.

Podria donar més raons sobre la meva elecció, però aleshores sabríeu massa i hauríeu de morir. Ho deixarem en què vaig escollir aquest destí mes per el que significava que pel que en sabia. Per tant tenia feina per fer, sumar motius a aquesta elecció. I deu ni do si n’hi havia!

IMG_20170831_115805.jpg

La idea inicial com en altres ocasions era viatjar sola i aquell dos de març, després d’haver-me passat setmanes buscant la combinació perfecte, i discutint amb les cabretes que salten arcs de Sant Martí al meu cap, en un atac d’impulsivitat que em caracteritzen em vaig veure teclejant a l’ordinador el número de la targeta del banc i comprant un vol Barcelona -Colombo per al mes d’agost!! Jo crec que entro en un estat de semi consciència minuts avanç, quan tota la informació que havia recopilat les setmanes anteriors no es té en compte, i passo a fer el que realment em dóna la gana. La meva diminuta part sensata va escollir un vol d’anada amb una petita escala a Dubai per esmorzar i les cabretes “tarades” un vol de tornada amb escala a Singapur per sopar i a Dubai de nou per esmorzar (si, és il·lògic, ho sé, però me les estimo molt!)

Amb els bitllets a la recentment estrenada carpeta “Sri Lanka” a la safata d’entrada del meu correu electrònic començava allò que el Sr. Sparrow li diu “viatjar des de el sofà”, i que per mi significa l’inici del viatge, on es construeixen els fonaments, igual d’importants que l’aventura en si. El temps en què un es transporta a aquell destí que no ha vist encara, màgic, oi?

Aleshores, una tarda de divendres em trucava l’Òscar proposant una calçotada al Montseny el diumenge. El meu Kumballa!

Ens enfilàvem per les carreteres de Fogars de Montclús amb una espessa boira que, naturalment, donava pas als pensaments mes macabres. S’ha de reconèixer, no en fem un!

Kumballà tinc un vol per Sri Lanka a l’agost! Vine amb mi!

-Ets boja! Tu sola? No estàs gaire fina…

Ara hauríem de fer com fan a les pel·lícules on es dóna la volta a la imatge i a la següent seqüència apareixem a l’Hospital de la Vall d’Hebron asseguts a la consulta del metge de medicina tropical!

Si, dues setmanes després del dinar em trucava preguntant exactament de què anava la història i en un “visto y no visto” el Sr. Morell i jo teníem seient en el mateix vol de Emirates.

Només tenia una condició, “Maria, ja que anem fins allà perquè no passem uns dies a Maldives?”. La veritat és que ni m’ho havia plantejat, però d’això es tracta, no?

L’enamorat del mar volia veure al tauró balena, i qui era jo per dir-li que no!?

L’Òscar i jo compartim la mateixa passió pel mar i la república prometia amb un fons marí de 5 estrelles, així que la resposta era obvia...Dale!

Transcorria un hivern ple d’il·lusions amb tres viatges en ment i mil coses a preparar. I encara que primer havia de venir l’escapa al Marroc i la ruta per Itàlia amb la petita de la casa, l’aventura asiàtica acaparava el 80% del meu pensament.

Aleshores ens quedàvem amb dues setmanes per conèixer el país i allò no és que em preocupés, però ens limitava una mica més.

La ruta?

A la llibreria Altaïr havia comprat un mapa de l’illa que tenia penjat rere la porta de la cuina i que em mirava mentre feia els sopars. Hi marcava amb retolador florescent cada punt que volia visitar. Passava el dit pel d’amunt dibuixant línies imaginaries i en feia la ruta. Després de varis mesos llegint, la quantitat de punts creaven una ruta inviable per 15 dies, però em divertia fent volar la imaginació a cada salt d’aigua a les Terres Altes, explorant ruïnes mil·lenàries, degustant el millor te del món entre plantacions, capbussant-me en alguna platja deserta del sud, fotografiant quants bitxos ens trobéssim pel camí, asseient-nos a veure com es pon el sol rere l’Índic, xerrant amb persones amb una vida totalment diferent de la nostra…I tots aquells noms que un dia em resultava impossible de recordar i pronunciar amb el temps van ser una llarga llista de pobles per conèixer…

mapa ruta

Com ens mourem?

Les hores volaven davant de l’ordinador quan vaig arribar fins a la web de “con mochila“, on explicaven la seva aventura a bord d’un tuk tuk. “Uuuuoo! m’encanta!” Pintava fàcil i divertit així que vam seguir inspeccionant. A internet apareixen dues empreses que ofereixen el lloguer d’aquests vehicles, vam contactar amb ells a través de Facebook, i finalment vam optar per Alma Tours, qui ens oferien uns preus significativament més baixos, i a part, ens feien el transport del tuk tuk de Nuwara Elia a Ella per poder fer en tren el viatge a través de les Terres Altes catalogat com un dels trajectes més bonics del món.

Si vols saber que cal per llogar un trasto d’aquests clica aquí.

bty

Vacunes?

Els mesos van transcórrer, la humitat dels vidres del meu cotxe dels matins va anar desapareixent dia si dia no donant pas al mes de maig.

Als vols d’aquell mes acudíem a medicina tropical per informar-nos sobre el tema de les vacunes. Per demanar hora vam trucar directament al centre de la Vall d’Hebron que era per nosaltres el més proper (aquí podeu trobar els centres de Barcelona).

En general per viatjar a Àsia no hi ha vacunes obligatòries, però si recomanables. Tètanus, hepatitis A i B i febre tifoidal. En el nostre cas vam sortir de la consulta amb una caixeta de Vivotif (la vacuna oral del tifus) que havíem de prendre 3 dies alternadament, i un full amb les advertències i recomanacions.

En algun moment de la conversa el doctor va pronunciar més alt la paraula “dengue”, però va continuar dient-nos que viatgéssim amb mànigues llargues i força repel·lent pels mosquits… Ignorants, no vam saber fins a arribar-hi, que l’illa patia el brot de dengue més gran dels últims deu anys, portant cobrades més de 300 vides. Així que crec, que no està de més donar-li un cop d’ull a la web de l’OMS abans de marxar de viatge, ja que en el impas de temps de la consulta al vol, el monzó d’estiu va posar en alerta al país.

I els allotjaments?

L’idea a Sri Lanka era anar sobre la marxa, amb una ruta mig traçada però amb marge per l’improvisació. Havíem reservat la primera nit a Negombo i la resta dependria d’on ens trobéssim cada dia. I a Maldives vam reservar a una guest house a Omadhoo per 5 dies a través de Booking . M’agradaria poder posar l’enllaç i recomanar-lo però no ho puc fer...l’experiència va ser un desastre i quan arribi el moment de parlar de Maldives ho explicaré.

L’aplicació de booking amb localitzador va molt bé en aquest cas. Tenint en compte que el sol es pon a les 18:30h i que els preus no varien gaire, vam preferir aprofitar el temps en altres coses en comptes d’anar d’allotjament en allotjament buscant la millor opció. També vam fer cas a algunes recomanacions que ens vam encantar i recomanaríem de nou. Més endavant penjaré el llistat amb els allotjaments i preus.

Però si, la decisió de sortir de Barcelona sense reserves va ser de les millors.

Volem a Maldives?

Abans de marxar al Marroc al juny vam agafar els vols a Maldives, i en aquell moment vaig tancar a les “cabres” no fos cas que tinguéssim un accident…

Viatjar a una illa local no és el mateix que anar a un ressort i això és evident quan comences a organitzar-ho.

Cal quadrar vols amb connexions de llanxa ràpida o ferri si no vols fer nits a Male.

Nosaltres havíem fet la reserva a una illa al sud de Male, a pendre per cul, sincerament. Amb la idea de ser prop de la zona on habita el tauró balena, i amb la idea de passar els dies en una illa local lluny de les massificacions.

El problema que et trobes a Maldives a l’hora d’organitzar el viatge per lliure són els horaris dels vaixells, s’ha de mirar bé perquè no surten cada dia i molt menys uns quants cops al dia, a excepció de Maafushi. Per tant, avanç de tot era tenir l’allotjament i la informació de com arribar-hi.

L’allotjament ens va passar les opcions i l’única viable encara que agaféssim el primer vol, era el speed boat a les 15h. Aleshores amb això resolt, compràvem dos vols direcció Male per arribar ben d’hora i no perdre’ns les vistes des de el cel, l’estampa d’un Índic esquitxat d’illetes que pinten tots els tons de blau possibles.

200 euros menys al meu compte i un somriure d’orella a orella, si no fos perquè en algun moment vaig patinar i l’inconcient em va jugar una mala passada…

Colombo-Male 4 de setembre_____Male-Colombo 9 de DESEMBRE!!!

bitllet mald

Doncs res, paguem la penalització 3 minuts més tard i resolt! Amb el temps queda com una anècdota graciosa, però puc assegurar que no em torna a passar! (no vaig posar la balda a la porta on guardava a les cabres i la van tirar a terra!)

Visats?

És senzill, clica aquí, omple el document amb les dades del teu passaport, paga amb targeta els 30€ i en menys de 24 hores tindràs la notificació que et permetrà entrar al país. El visat de 30 dies per turistes et permet dues entrades, cosa que ens interessava, ja que teníem planejat volar a Maldives i el vol de tornada a casa el teníem des de Colombo.

En fer el tràmit vaig rebre gairebé al moment la confirmació de l’Òscar, però la meva passaven els dies i no la rebia. S’acostava el dia del vol i jo sense la confirmació! Havia enviat uns quants mails i no en tenia resposta… Fins que directament vaig contactar amb l’ambaixada de Sri Lanka a Barcelona, i tranquil·lament em van dir que a vegades passava, que anés tranquil·la que estava acceptada. OK!

Assegurança i farmaciola?

Bé, al tema de l’assegurança no li vam haver de donar voltes. Tots dos som socis del Racc i això ens inclou l’assistència arreu amb la mateixa quota anual, la qual ens cobreix 30.000 euros en despeses mèdics i una bonica i llarga llista de coses més que afortunadament no ens va caldre. A casa meva el Racc és sagrat, d’ençà que el marit de la meva mare va patir un accident de trànsit a Londres i vam veure com es van encarregar de tot, des de l’allotjament per als familiars, l’nterpret a l’hospital, i el trasllat amb avió adaptat quan va ser possible… Una passada, així que no en tenim cap dubte.

A la farmaciola? Doncs una mica més del típic. Prefereixo portar menys pes en roba si cal, però res ens fotrà ni un sol dia de viatge. GelocatilIbuprofenoantiestaminicsamoxicilina amb i sense àcid clavulanicfortasecprinperanviodramina (mai n’em pres però qui sap...el cos va canviant), cosetes vàries per fer quatre cures i tres pots de Relec.

A les ciutats, de totes maneres, hi ha farmàcies que a la nostra sorpresa estaven molt i molt bé, on i vam veure conegudes marques d’antibiòtics i tot.

Què ens queda Kumballà?

Doncs ara si, crec que els preparatius estaven llestos, i nosaltres a punt per marxar…

Em de reconèixer, vam dibuixar una ruta, vam fer quatre números i no vam ser capaços de fer res més en tots aquells dies que ens asseiem a planejar, una cosa porta a l’altre i a nosaltres ens portava a converses sense sentit i massa cachondeo… massa tranquils marxàvem nosaltres…!

Últimes hores de nervis. Missatges d’aquells de “has agafat el cangur?“, “portes els escarpins?” “no t’oblidis el passaport!” “ostres les fundes impermeables de les motxilles!”

Us puc confessar algo? Aquell moment en què em vaig veure posant la motxilla al maleter del cotxe per anar cap a l’aeroport em va fer molta pena…a veure com ho explico, portava tot l’hivern, la primavera i part de l’estiu embovada, maquinant aquest i d’altres viatges, somiant, il·lusionada… La rutina era menys rutina amb tot el que tenia al cap. I aquell era el moment en què tancava l’ordinador, en què deixava de viatjar des del sofà… Quan tornés després de les tres setmanes tot hauria acabat…i allò em va matar. Que si, que quedava tot el viatge, la guinda del pastís, viure-ho i veure-ho tot d’aprop, emocionar-me, sorprendre’m… l’Òscar em diu que estic tarada, però segur que algú ho pot entendre, oi?

Doncs ara si, trepitjant les primeres baldoses de l’aeroport que ens portarà al nostre món de Narnia, comença l’aventura per terres asiàtiques!

IMG_8138

Som-hi? Som-hi!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s