Omplint una motxilla cap a les Espòrades

Ara ja si, amb la barra de l’il·lusió al màxim, comencen els preparatius d’un viatge més que esperat. Hores i hores davant de l’ordinador a la recerca d’aquell petit racó que només coneixen els autòctons, aquell restaurant on es cuinen a foc lent les delícies típiques de cada illa, i com no, les platges i les postes de sol més màgiques.

I certament, van ser hores i hores, perquè informació de les illes veïnes, les Cíclades n’hi ha per tot arreu, però precisament de les Espòrades no va ser tan fàcil.

Set dies per conèixer tres illes? Ara jo us ho puc dir, no és viable, però a mi hem va poder l’ànsia. També he après en aquest últim any, el que més he viatjat de tota la meva vida, a viatjar, si, perquè també se n’hi ha d’aprendre, no és tan sols una qüestió de posar els peus en una ciutat o poble, sinó de gaudir-ne, a fer-te’l teu.

Som-hi?

Com ja vaig comentar en l’anterior post, un dels motius principals per els quals vaig escollir aquest destí no és mes que una qüestió d’amor a primera vista. Una realitat maquillada per Hollywood, i és que la superproducció va crear una illa fictícia amb paisatges de Skòpelos, Skyathos i el Monte Pelion.

donde-filmaron-mamma-mia-grecia

 

Les Espòrades són un arxipèlag format principalment per 11 illes, de les quals tant sol 4 estan poblades, Skòpelos, Alónissos, Skyathos i Esciros. Lloc de mils de llegendes mitològiques, i pirates, disputades durant segles per venecians, turcs i grecs. Amb la particularitat d’una vegetació abundant, que en la majoria de racons arriba fins al mar, ben diferent de les Cíclades. A parer meu, cada illa ofereix als visitants opcions ben diferents, amb el denominador comú: Platges de postal.

Com he comentat, hem va resultar força complicat organitzar el viatge, hem van quedar molts dubtes que no es van resoldre fins que no vaig ser allà, i hem vaig prometre fer alguna cosa així a la tornada per tenir tota la informació junta i encara que he trigat bastant mes, espero que pugui servir de algo.

Finalment el viatge no el vaig fer sola, diguem que passats uns mesos de l’apocalipsi de la meva vida, ja ho veia tot d’un altre color, i no vaig necessitar fugir sinó gaudir, per tant a aquesta història hi afegirem a la Nàdia, la meva compi de feina que sense saber ven bé cap on aniria ja va comprar el vol.

20160706_092801

Platja de Kastani “Skopelos”

 

Bé, i com hi arribem?

Tenim vàries opcions, en el meu cas era obvi, avió fins a Salònica i ferri fins a Skòpelos. Però si s’arriba aprofitant uns dies a Atenes caldrà, o bé conduir o bé autobús fins a Vólos, i pel que tinc entès també surten ferris des de Àgios Konstantinos.

La durada de la travessa dependrà del punt de sortida, però des de Salònica van ser unes dues hores i mitja amb speedboat.

Un altre dels mals de caps més grans va ser, on són els punyeters horaris i preus dels ferris? Era mes de març, si, sé que anava molt d’hora, però això no responia a la meva pregunta a l’hora de fer-me una idea general, almenys saber si circulen cada dia, o saber si hem costaria un ull de la cara. Al final, una mica abans de treure espuma per la boca, vaig arribar a un foro on comentaven que fins a mitjans d’abril, l’empresa no penjava ni horaris ni preus. Així que ningú es torni boig, hi ha diversos ferris cada dia durant la temporada d’estiu, i els preus ronden els 60 euros per trajecte. Igual que també surten vàries vegades al dia vaixells ràpids que connecten entre les illes. Els bitllets es poden comprar a través de Hellenic seaways, els imprimiu i els presenteu a l’arribada del vaixell.

Particularment només vaig comprar el bitllet d’anada, els ferris entre les illes es podien adquirir a cada port i d’aquesta manera podia decidir una mica sobre la marxa sense que hem condicionessin els horaris. Els vaixells entre illes mai van plens i hi ha diversos horaris i tipus.

billet skopelos

Bitllet a la butxaca!

Ara toca l’allotjament no?

A l’hora d’escollir l’allotjament, crec, que només tenia una prioritat, que fos econòmic. Si, la veritat és que no sóc gaire exigent en aquest sentit, i menys per viatjar sola, ja que la idea no era gaudir d’un hotel amb ressort sinó viure l’experiència. Així que va ser bastant fàcil, un, dos, tres Boocking! Podem reservar sense compromís fins a una setmana avanç i l’oferta és bastant variada. Així que després d’endreçar els resultats amb quatre filtres, la llista seguia sent bastant acceptable.

Dues nits a Salònica (una pel viatge d’anada i l’altre de tornada), dues nits a Skòpelos, dues mes a Alonissos i tan sols una a Skiathos. No val la pena que us expliqui gaire sobre els allotjaments, la veritat, ja que com he dit… m’hi vaig mirar molt poc per viure l’experiència, aquella de “prova, error”, i encara que no van ser ben bé error, tampoc mereixen cap alloança, això si, unes quantes anècdotes en podré explicar, de totes maneres en els següents posts sobre cada illa en particular us parlaré de les millors zones per allotjar-vos.

Aleshores...si ja tenim el transport, i l’allotjament… Que ens falta?

Doncs ens falta per saber com ens mourem per les illes. Sabem que són illes no gaire grans, però no planes precisament. Aquí de nou...la vaig cagar. Creure que es podria llogar una moto amb el carnet de conduir B1. ERROR! I d’això me’n vaig adonar dues setmanes abans de marxar cap allà. Per poder conduir encara que sigui un ciclomotor s’ha de tenir la llicència de cada cilindrada, per tant amb el carnet de cotxe, cotxe o quad i amb el de moto, moto. Una mica il·lògic que et donin un quad i no un ciclomotor, oi?

Aleshores, la meva recomanació és, si us passa com a mi i l’única opció és llogar cotxe o quad feu-ho amb temps, són illes petites i l’oferta és limitada, sinó al arribar allà l’únic que us trobareu són cotxes de gama súper alta a uns preus d’escàndol.

De totes maneres si arribeu a port sense cap reserva, a pocs metres hi trobareu totes les agències de lloguer.

Per tant única opció va ser...el transport públic!

Els horaris i la freqüència estan genial però el preu és un abús. Per exemple a Skòpelos, anar del port d’Skòpelos (el sud) al port de Glossa (nord) ronda els 6 euros per trajecte, tot va en funció de la distància.

Doncs ara si, amb una idea general de les illetes, toca carregar la motxilla i endinsar-nos en elles d’una en una!
Som-hi? Som-hi!

 

IMG_1234

 

 

 

 

 

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s