When in doubt, travel!

Enmig de tot el calvari, entre anades i venides dels jutjats i trucades d’advocats, hem vaig aturar i vaig mirar al meu voltant. Potser va ser un instant de desenfrenada “cordura” en mig de tant caos. Però aquella va ser la primera decisió que vaig prendre, prenent el control de nou de la meva vida. “Vale Maria, tens la vida tota enlaire i el que et queda! Que pots fer per tu mateixa per donar-li un sentit a tot això? Per sentir una miqueta d’il·lusió?”
Sempre he sigut una fanàtica del mar, dels fars, les platges, cales, els pobles pesquers, la seva gastronomia...tot el que envolta l’aigua salada, vamos. És algo que hem supera, no sé, ho trobo màgic, m’encisa, no tinc remei.

Així que tenia pendent un viatge, o potser tan sols necessitava fugir, o desconnectar de tot fent un “reset“.

No se en quin moment vaig deixar de llegir sobre la “possible malaltia mental” que patien els abusadors i vaig obrir la que seria fins el dia d’avui, la web més visitada al cap de la setmana, Skyscaner. Quatre clics i bingo! Girona-Salònica 70?! No podia ser… Normalment els preus no baixaven dels 200 euros i molt menys en ple juliol. Era un senyal diví que hem cridava, està claríssim. Doncs som-hi! “no cal que ho consultis amb ningú, ja t’ho muntaràs”, clic-clic-cli COMPRAR! Òstia, ja està fet! “¡Que subidón!” A vegades sé que sóc molt impulsiva, però generalment hem surt bé ( generalment… ) Cap a Grècia que marxem!

I perquè Grècia? Els que hem coneixen bé saben que sóc una romàntica empedreïda, no tan sols del romàntic en plan històries d’amor, sinó també de les idealistes. Hem vaig criar entre actors, actrius, sarsueles i musicals i això ha tingut una greu repercussió… Doncs, des de que vaig veure la pel·lícula de Mama Mia hem vaig enamorar d’aquells paisatges. I després de localitzar-los en el meu estimat Google Earth va quedar en el punt de mira. Per una cosa o per una altra mai i vam arribar a anar en família, vem acabar sent d’aquells que estiuegen cada any a la Costa Brava, i no es que la desmereixi, al contrari, crec que és el lloc mes meravellós del món, però que voleu que us digui, un amb el temps també vol veure mon.

mapa sporadas

Situació de les illes

Tu sola a Grècia? Si, perquè no? Era el que necessitava, sortir de la zona de confort, retrobar a la noia forta i aventurera que un dia vaig deixar enrere. La família no ho entenia i menys en aquell moment tan delicat, delicat per mi i delicat per la situació política del país, ja que aleshores a escassos quilòmetres de Salònica hi havia el campament de Idomeni on cents de persones lluitaven per salvar les seves vides, creien que havia embogit i havia perdut el nord. Van fer el possible per evitar-ho però...sóc capricorn senyors, que quan alguna cosa s’hem posa entre cella i cella no hi ha força sobrehumana capaç de fer-me canviar d’opinió.

Les penes són menys penes quan tenim projectes, quan no ens deixem arrossegar pel “morbo de la depressió”. Ara amb un bitllet d’avió a una ciutat totalment desconeguda a la butxaca, arriba el moment d’obrir les ales i deixar anar, deixar anar tot el que fa mal i donar la benvinguda a l’ inesperat.

Feia 5 anys que no viatjava, i l’ultima vegada que havia agafat un avió va ser per anar a Formentera, per tant, estava una mica verda quant a organització es tractava. I mes com he comentat, amb la situació que pintaven al país, dic pintaven perquè vaig poder comprovar que ens venen una Grècia (deixant un moment de costat el tema refugiats) que no és la real. Ens pinten un país on la xarxa ferroviària no funciona des de que va entrar en crisis i d’una situació econòmica precària que tampoc vaig veure per enlloc, i encara que vaig viatjar a una zona turística, vaig poder parlar amb persones que estaven treballant allà durant la temporada i que vivien en diferents punts de Grècia, i hem parlaven d’un salari quasi duplicat respecte el nostra..

IMG_2624

Alonissos

Ara si, amb 3 mesos per endavant, del que es tractava era de recopilar tota la informació possibles per aprofitar al màxim aquests 7 dies que m’esperaven a les paradisíaques illes Gregues, començant amb la indiscutible pregunta de…com hi arribaré?

Començava una de les parts més maques de viatjar, la planificació, i és que en si, això ja forma part del camí, perquè senyors, el viatge durarà 7 dies però jo ja el començo a gaudir 3 mesos avanç.

Així que amb un somriure d’orella a orella aquella nit hem vaig dormir capbussada en el verd dels pins i el blau turquesa del mar, amb desenes de preguntes voltant al meu cap.

Tic-tac-tic-tac…Comença l’aventura! Comencem a viure? Som-hi!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s